Poema de Andreu Segura
A Olatz Garin, que te la meitat d’anys
i de quilos, però el doble d’interès.
i de quilos, però el doble d’interès.
Somni de pluja
benigna que cau
sobre els camps
i s’endinsa a la terra
fins amarar-la tota.
El creuat cavaller
desmunta i corre
fins aixoplugar-se
sota l’ample ampit
de la vella església.
Remor de l’aigua
riu avall. Espetec
dels còdols enmig
del corrent. Aquella
olor de terra molla
que eixampla els
pulmons i et pica
al nas. Et despertes
i s’ha esvaït el miratge.
No es veu ni un núvol
dalt del cel. Tampoc no
hi ha rastre de Sant Jordi.
A la taula rodona els
senyors remuguen. I al
parlament es fan retrets.
La gent malfia i no sap
ben bé què
és el que més convé
a tots. Encara pitjor,
no te clar què vol dir
millor per a tothom.
Té, ara es posa a ploure;
vés, que l’aigua no se’n
dugui les paraules.
(en castellano)
n
No hay comentarios:
Publicar un comentario